Vídeos lliures de sexisme: algunes reflexions
Anomenem vídeos sexistes aquelles produccions audiovisuals que executen una violència simbòlica que perpetua les desigualtats i els estereotips de gènere. Amb la repetició d’aquests valors discriminatoris, la publicitat, les pel·lícules, les sèries, les cançons, els videoclips sovint ens acosten una imatge de les dones (i les noies) i dels homes (i els nois) que s’acaba concebent com a natural, però que en veritat forma part d’una cultura visual amb una tradició a l’hora de representar els diferents gèneres. De la mateixa manera, els mitjans de comunicació perpetuen la representació de la heterosexualitat com l‘únic model de relació afectiva i sexual, tot excloent dels imaginaris reproduïts a la pantalla la diversitat d’identitats i vincles.

Així, aquest tipus de produccions donen per fet que les dones s’ocupen de les tasques de la casa, l’alimentació familiar, rentar la roba, ocupar-se dels infants i la gent gran, i que se senten valorades tenint cura de la seva imatge, que se cenyeix a un tipus de bellesa molt concret (joves, primes, esveltes, depilades, amb cabelleres sedoses, pestanyes llargues i ben vestides). En canvi, als homes els imposen que han de ser forts, actius, tenir autoritat i que s’han de dedicar a l’espai públic, a gestionar l’economia (l’entrada de diners) de les famílies o les despeses importants.

És cert que, cada vegada més, en alguns anuncis o altres produccions audiovisuals apareixen homes fent feines domèstiques, com cuinar, rentar plats, o tenir cura dels infants, però no ho fan com una responsabilitat quotidiana. Solen ser situacions “excepcionals”, com cuinar menjar preparat, rentar amb detergents que “netegen sols” o utilitzar rentadores que es programen de manera automàtica. Així, la incapacitat dels homes ajuda a destacar la qualitat dels productes. En altres casos, veurem els homes fent tasques domèstiques en clau d’humor, ja que se’ls presenta ridiculitzats i inhàbils, ballant i cantant a la cuina, vestits amb robes estrambòtiques o patint tota mena de problemes mentre intenten canviar uns bolquers. El resultat final és que, a l’hora de la veritat, s’acaba reforçant la idea que les feines de casa són “coses de dones”.

Tot i que les representacions audiovisuals estan canviant, ens trobem encara amb una majoria de produccions als mitjans de comunicació que presenten les dones i les noies amb una relació problemàtica amb el seu cos, sigui perquè tenen la menstruació, sigui perquè són massa grasses o massa primes, massa grans o massa joves. Difícilment veiem dones i noies amb una relació tranquil·la i plaent amb els seus cossos. A la publicitat, la sensació de felicitat s’associa sovint al consum d’un producte que té la capacitat de produir un canvi: aliments light o dietètics per aprimar-se, productes que amaguen l’envelliment com les cremes anti-arrugues, colònies o maquillatge que apropen les nenes o les noies a una representació, moltes vegades sexualitzada, de dones més grans, entre altres. Els personatges femenins estan construïts a partir d’aquesta apel·lació a canviar el seu cos per adequar-se a un model únic i inabastable de bellesa, model que contribueix a mantenir les dones i les noies en un rol de vulnerabilitat i inseguretat respecte als seus cossos i als seus desitjos: mai perfectes i, sobretot, mai satisfetes.

Pel que fa a les representacions de la masculinitat, ens trobem amb un cànon de bellesa cada vegada més normatiu: homes alts, bronzejats, musculats, depilats. Sigui als anuncis de publicitat de cotxes o als de colònies, veiem homes sense samarreta amb una clara intenció d’exhibició d’un cos treballat i construït al gimnàs, amb l’alimentació i altres productes. Un treball i un esforç que com qualsevol altra activitat masculina sempre obté una recompensa. Aquesta és, en la majoria dels casos, la conquesta d’una dona. Elles sovint es representen com el premi.

Una altra tradició que encara persisteix a la pantalla és la sexualització de les dones. En moltes produccions audiovisuals els personatges femenins només existeixen per provocar el plaer masculí. Tot i que algunes vegades són representades amb voluntat pròpia i capacitat d’acció, la seva realització està condicionada per l’amor i aconseguir algú que les desitgi.  Per això, les seves accions i comportaments tenen per objectiu atraure la mirada dels homes i, com conseqüència, allunyar les altres dones que es presenten com a rivals en una relació de competència que trenca qualsevol possibilitat de complicitat i solidaritat entre dones.

Davant d’aquesta situació i per contribuir a desenvolupar noves referències lliures d’estereotips, el concurs Reimagina’t proposa la creació de vídeos que presentin cossos en totes les seves diversitats de volum, color i capacitats; que evitin els rols de gènere associats al sexe; que mostrin homes i dones relacionant-se de maneres respectuoses i diverses, i no només a través de la seducció; que presentin models femenins autosuficients, personatges que saben què volen i com aconseguir-ho, sense l’ajuda masculina; i que presentin personatges masculins associats a emocions com la vulnerabilitat, la empatia, la tranquil·litat i la tendresa.

El model patriarcal de la nostra societat ha promogut, tradicionalment, un ordre social segons el qual els atributs associats a la masculinitat gaudeixen de major prestigi que els atributs associats a la feminitat. Així doncs, aquest model reforça la idea que allò masculí correspon a l’espai públic, l’acció, la valentia, l’èxit social, el domini i la virilitat sexual, mentre que allò femení correspon a l’espai privat, l’estatisme, la por, la dependència i la fragilitat.

Les creacions audiovisuals que volen superar aquests estereotips i rols de gènere, sovint ho fan proposant una simple inversió: els nois també poden rentar plats, portar roba rosa o comprar flors, de la mateixa manera que les noies poden jugar a videojocs, vestir amb roba ampla i encarregar-se de l’economia.

Tot i que aquestes inversions suposen un primer exercici per denunciar la construcció binària de la societat, heu de parar atenció en que no tenen el mateix efecte d’un costat o de l’altre. Atès al prestigi associat als atributs masculins, una noia “fent coses de nois” ens pot semblar exitosa i valenta, mentre que un noi “fent coses de noies” i, per tant, amb menys prestigi social, a vegades pot “fer riure” i provocar un efecte còmic en l’audiència.

Per tal de superar aquesta dicotomia i proposar vídeos lliures de sexisme i creatius, deixeu volar la imaginació! Hi ha moltes maneres de ser i de viure! Les diferències ens enriqueixen. La defensa de la igualtat d’oportunitats no s’ha d’entendre com una lluita per l’eliminació de les diferències, sinó per l’eliminació de la discriminació per l’existència d’aquestes diferències.