Glossari
“L’androcentrisme consisteix en un punt de vista orientat pel conjunt de valors dominants en el patriarcat o, dit d’una altra manera, per una percepció centrada i basada en normes masculines. És agafar l’home com a mesura de totes les coses; qualsevol discurs que presenta aspectes de la vida de les dones com una desviació (a la norma) és androcèntric. L’androcentrisme és sobretot una perspectiva. Consisteix fonamentalment en una determinada i parcial visió del món que considera que el que han fet els homes és el que ha fet la humanitat o, a l’inrevés, que tot el que ha aconseguit l’espècie humana ho han realitzat només homes; consisteix també, per tant, en l’apropiació per part dels homes del que han fet i possibilitat les dones.” (Eulàlia Lledó)
Ideal de bellesa únic que una cultura o societat estableix com a norma respecte al cos i l’aparença de les persones. És diferent segons el gènere i respon a una imposició del sistema patriarcal. Al projectar-se des de l’androcentrisme, el cànon estètic normatiu genera una major pressió sobre les dones que sobre els homes, fet que pot afectar les conductes, desitjos, percepcions i relacions de les dones.
Conjunt d’idees que s’obtenen a partir de les normes culturals prèviament establertes i que poden convertir-se, a ulls d’un grup o una societat, en un model de comportament que se sobreposa a la realitat de les persones i que, sovint, cal seguir per ser acceptat o acceptada.
Estratègia visual que consisteix en mostrar els cossos de manera fragmentada, generalment acompanyant altres objectes o persones. La representació fragmentada dels cossos de les dones sovint implica la seva cosificació i objectualització.
Opressió sistemàtica i estructural cap a les persones considerades grasses en una determinada cultura i societat. Consisteix en discriminar, menystenir, infantilitzar o tractar amb paternalisme i afecta especialment les dones. És fruit de les pressions estètiques que imposa el cànon estètic normatiu, a partir del qual es valoren i prenen de referència els cossos prims, omnipresents en les representacions audiovisuals, així com talles de moda, mida de les butaques del cinema o del metro, etc.
La igualtat entre homes i dones és un dret universal, reconegut per diferents tractats internacionals, i és un principi directament vinculat a l’exercici de la ciutadania lliure i responsable. Promoure la igualtat entre homes i dones no significa que hagi d’existir un tractament idèntic per a tothom, sinó que el tractament entre uns i les altres serà equivalent, és a dir, que tindrà el mateix valor. Convé tenir present que la igualtat efectiva entre homes i dones no significa l’eliminació de les diferències –diferències que en sí mateixes ens enriqueixen- sinó l’absència de discriminació per a l’existència d’aquestes diferències.
Sigla que representa al moviment social pels drets de les persones lesbianes, gais, transgèneres i transsexuals, bisexuals, intersexuals, queers i altres identitats en defensa de la llibertat i la diversitat de gènere i d’opció sexual. El signe + al final serveix per a englobar les persones amb qualsevol altra identitat de gènere i/o afectivo-sexual considerada no normativa: identitats no binàries, pansexuals, demisexuals, asexuals, entre d’altres.
Sistema estructural d’exclusió, segregació, discriminació i/o agressió a les persones per motius de raça, procedència, color, cultura i/o creences religioses, entre d’altres. El racisme propugna la inferioritat d’uns grups humans respecte altres. Manté una estructura de poder basada en l’hegemonia cultural occidental, amb arrels profundes en un passat d’esclavitud, espoli, usurpació i explotació en el context colonial.
La violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que – produïda per mitjans psicològics, físics, verbals o econòmics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions- tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.
Desig d’obtenir plaer a través de la contemplació, sense ser vist, de les activitats que formen part de la intimitat d’altres persones.
Patró o model relatiu a un conjunt de trets que acaben imposant-se com a definitoris de persones, grups humans o d’altres. A partir d’aquest naturalisme cultural se’n defineixen o se n’elaboren d’altres. Els personatges reals o de ficció sovint responen als arquetips fixats per la tradició en les representacions audiovisuals (exemples: femme fatale, noia verge).
Estratègia visual i narrativa que consisteix en desproveir de la voluntat i l’agència a una persona, generalment una dona o persones que pateixen discriminacions per raons de raça, diversitat funcional, etc.
“El feminisme és un moviment social i polític que s’inicia formalment a finals del s. XVIII i que suposa una presa de consciència de les dones com a grup o col·lectiu humà, de la opressió, dominació i explotació de la que han estat i són objecte per part del col·lectiu d’homes en el patriarcat, sota les seves diferents fases històriques de mode de producció, el qual les mou a l’acció per l’alliberament, amb totes els transformacions de la societat que aquesta requereix”(Victoria Sau, 1981). Donada la diversitat de corrents, propostes i punts de vista, cal parlar de feminismes en plural.
Els gèneres són construccions socioculturals que es refereixen a les característiques, els comportaments i les actituds que la societat atribueix de forma diferenciada a allò que es considera masculí i femení. Varien a través de la història i es transmeten mitjançant l’educació, l’ús del llenguatge, la família, la religió, els mitjans de comunicació i altres agents socialitzadors.
Sistema sociopolític i cultural que justifica i promou la superioritat de l’home i de l’heterosexualitat vers els altres gèneres i orientacions sexuals. Dona la màxima importància als homes i al seu rol dominant en tots els àmbits de la societat i estableix la norma de que les relacions sexoafectives s’han d’establir entre un home i una dona. Es tracta d’un model estès arreu del món i que presenta moltes variacions.
És una perspectiva analítica i política que proposa considerar diferents categories de discriminació i la seva interacció en nivells simultanis Aquesta teoria permet entendre i respondre a les maneres com el gènere es creua amb altres eixos de desigualtat, com la procedència cultural, la classe social, les creences religioses, la diversitat funcional, entre d’altres. Ens explica com aquests creuaments contribueixen a experiències úniques d’opressió i privilegi que generen desigualtats socials de manera sistemàtica.
Estratègia visual i narrativa que consisteix en assimilar la imatge d’un subjecte generalment femení a un objecte de consum i/o tractar a una dona com un objecte sexual, ignorant les seves qualitats i habilitats intel·lectuals o emocionals.
Ideologia que es fonamenta en una cultura que diferencia els sexes i els jerarquitza i manté unes normes de comportament que corresponen a aquesta divisió. El sexisme assigna capacitats, valors, normes i rols diferents entre homes i dones. Les conductes sexistes, que promouen una hipervalorització d’allò masculí en contraposició a una minusvalorització d’allò femení, són difícils de detectar perquè encara ara estan molt arrelades en la societat, tenen lloc de manera quotidiana.
És la violència que s’exerceix a través del conjunt d’estructures de pensament, culturals i socials, d’un determinat grup en un determinat moment.
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Desenvolupat per:
